14 d’abril. Alguna cosa a celebrar?

Adrían Serafí, 17/04/21

Segons el Diccionari Normatiu Valencià, una efemèride*(1) és un «esdeveniment notable que se sol recordar en qualsevol dels seus aniversaris». Fruit d’aquestes es creen els dies internacionals d’algo. Per exemple, el dia que estic escrivint aquest document és el Dia Internacional dels Vols Espacials Tripulats*(2) (imagineu-vos ací un acudit de Carrero Blanco) ja que és l’aniversari del primer ser humà, el rus Yuri Gagarin*(3), en viatjar a l’espai exterior. Aquestos dies internacionals serveixen per a rememorar i fer donar reconeixents fets o personatges històrics que calen recordar pels segles dels segles. Però avui no vull parlar de Gagarin, sinó d'allò que va ocórrer un 14 de abril. Efectivament, sé el que esteu pensant: el natalici de Santiago Abascal*(4), el nostre amat líder. Encara que en part d’Espanya es deurà celebrar aquest natalici, la veritat és que allò que realment m’ocupa ací és el naixement de la Segona República Espanyola*(5) (1931-1939). Però abans d’entrar en veritable matèria em veig obligat a posar una mica de context per a comprendre com arribem a una segona república; i és que un subnormal va dir una volta: «Qui no recorda la història està condemnat a repetir els seus errors».

Tot aquell que s’haja tret el batxillerat a l’estat espanyol recordarà vagament el segle XIX espanyol com una època convulsa plena de revolucions, pronunciaments militars, Borbons més ocupats en follar que en governar, una política exterior pèssima que provocà l’emancipació de Les Amèriques per la via militar, una corrupció institucional sistematitzada, una república que va nàixer morta, i moltes més merdes que opte per no recordar per bé de la meva salut mental. Amb tot açò, Alfonso XIII va decidir que era bona idea donar-li la presidència a Miguel Primo de Rivera creant una Dictadura. Dient que ell es posà el sobrenom del «cirurgià de ferro» us podeu fer idea de les idees progressistes que defensava. Malgrat ser un dictador que feia honor a la paraula dicta-dura, la vida de polític va agreujar la seva diabetis, a més de que la seva popularitat va descendir a velocitats vertiginoses. Al veure com nuclis important de l’exèrcit el deixaren de suportar, fins i tot el mateix Alfonso XIII que l’ajudà a fer el coup d’état en 1923*(6), hagué de dimitir en 1930 i exiliar-se a Paris on va morir poc després. Llavors tot açò, Alfonso XIII es va alçar del llit amb la cama moderada i baix un nou militar en el càrrec de presidència es van convocar eleccions.. Però el nostre amic Borbó no tenia en compte un detall de gran importància: el poble ni oblida, ni perdona.

Va ser Alfonso XIII qui va ajudar a Primo de Rivera establir un Directori Militar, i les conseqüències les va pagar el poble: les branques més progressistes i els nacionalismes que foren durament reprimides. Finalment arribem al dia marcat en el calendari per molta gent contemporània a esta: 12 d’abril de 1931, eleccions municipals. Encara que les eleccions eren fermament regides el sistema caciquista (sistema on el cacic d’una zona influïa el vot dels habitants d’aquesta) propi de la Restauració Borbònica (1874-1931), no van poder fer efecte als grans nuclis urbans, les capitals de província. En els resultats generals de regidories la Coalició Monàrquica va aconseguir quatre mil consellers més que la Conjunció Republicana-Socialista*(7). Malgrat el recompte donava victòria general al sector monàrquic, la realitat fou força diferent.

Com ja he dit anteriorment, el caciquisme no va ser capaç d’influir el vot de la població urbana, per tant el vot d’aquest sector poblacional era el vertader i aquell que realment representava al conjunt de la ciutadania. En una gran part de les capitals de província la victòria republicana fou incontestable: 38 alcaldes de la Conjunció Republicana i 3 de la jove Esquerra Republicana de Catalunya, front 9 alcaldies de la Coalició Monàrquica*(8). El dia següent als comicis, la tensió i la eufòria es podien apreciar en l’ambient a parts iguals. Els rumors volaven, des d'un possible pronunciament militar per a evitar possibles revolucions republicanes, fins el rumor que el rei ja estava de camí a la frontera amb França*(9). Concentracions i altercats es van produir al llarg de la jornada amb la mirada passiva del nostre amic Alfonso que incapaç de posar ordre als carrer, encara no era totalment conscient del seu futur com a monarca.

Durant la matinada del 14 d’abril es van succeir les negociacions entre Niceto Alcalá Zamora, que després serà president de la república, i l’entorn d’Alfonso XIII per a cercar una solució al problema que se li venia al propi Alfonso i la institució de la Casa Reial*(10). Mentre aquestes ocorrien, en diverses localitats espanyoles s’anava declarant la II República. Oficialment la primera localitat en hissar la tricolor fou Eibar, a les sis i mitja de la matinada. No obstant, el rècord de primer el té la localitat de Vigo. A la una de la matinada, dos sindicalistes es colaren a les instal·lacions municipals i amb nocturnitat i traïdoria canviaren la rojigualda per la republicana. Malauradament, en menys d’un hora van arribar les autoritats i tot va arribar a la normalitat, malgrat per la vesprada la bandera es tornà a canviar11. En el País Valencià la gent inundà la Plaça de l’Ajuntament de València demanat la proclamació de la república mentre es cantava La Marsellesa i es cobria la plaça de banderes tricolors. Finalment, Alfonso XIII va captar la indirecta del poble i va abandonar el país, però no sense escriure un manifest de adeu, o millor dit fins que ens tornem a veure. I és que en el breu text, donà a entendre que en qualsevol moment podria tornar a esta a disposició del espanyols:

Las elecciones celebradas el domingo me revelan claramente que no tengo hoy el amor de mi pueblo. Mi conciencia me dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto el único afán en el interés público hasta en las más críticas coyunturas. Un Rey puede equivocarse, y sin duda erré yo alguna vez, pero sé bien que nuestra patria se mostró en todo momento generosa ante las culpas sin malicia. Soy el Rey de todos los españoles, y también un español. Hallaría medios sobrados para mantener mis regias prerrogativas, en eficaz forcejeo con quienes las combaten. Pero, resueltamente, quiero apartarme de cuanto sea lanzar a un compatriota contra otro en fratricida guerra civil. No renuncio a ninguno de mis derechos, porque más que míos son depósito acumulado por la Historia, de cuya custodia ha de pedirme algún día cuenta rigurosa. Espero a conocer la auténtica y adecuada expresión de la conciencia colectiva, y mientras habla la nación suspendo deliberadamente el ejercicio del Poder Real y me aparto de España, reconociéndola así como única señora de sus destinos. También ahora creo cumplir el deber que me dicta mi amor a la Patria. Pido a Dios que tan hondo como yo lo sientan y lo cumplan los demás españoles.

Com tots sabem, el 14 no és festiu però, s'hauria de celebrar com a tal? És clar que el 14 d’abril és una de les dades més importants de la memòria històrica espanyola (tenint en compte que aquesta naix com a conseqüència de la Guerra del Francès). Es indubtable que aquest 14 d’abril dona lloc a un període de relativa inestabilitat os es cremaren convents, esglésies i assumptes per l’estil. No obstant, la crema de convents i la resta de assumptes es produïen abans, durant i després de la Segona República, per tant és una subnormalada taxar el règim republicà com més caòtic que la resta de al època. La Segona República no fou un règim perfecte, però sí un dels més avançats en llibertats i drets, proposant assumptes i debats que fins i tot avui ens semblen avantguardistes o massa trencadors. Hem d’estar agraïts, no a Déu, sinó a tots aquells i aquelles que es dedicaren en cos i ànima per a la fundació de La República, una ja extinta però que mai la oblidarem en els nostres cors i la que ens encarregarem de transmetre a les noves generacions. Perquè mai obliden que sempre hi ha esperança al canvi i a la revolució cap a un món més just i lliure.

En memòria de Jose Fina Sanz Satorres. No volies anar-te’n d’aquest món sense viure una vegada més el 14 d’abril.

*(1) Acadèmia Valenciana de la Llengua: Definició Efemèride en «Diccionari Normatiu Valencià».

*(2) Nacions Unides: «International Day of Human Space Flight».

*(3) MOSKVITCH, Katia (4/4/2011): «Yuri Gagarin’s Klushino: Forgotten home of space legend». Moskva, BBC News.

*(4) okDiario (14/4/2020):« Efemérides del 14 de abril de 2020: ¿Qué pasó el 14 de abril?». 5 okDiario: Ibídem.

*(6) Gaceta de Madrid (6/9/1923): Pàgina III4, Núm. 259, Madrid.

*(7) LOZANO, Carles:«Elecciones Municipales 12 de abril de 1931».

*(8) LOZANO, Carles: Ibídem.

*(9) OLIVA, Xavier (2016): « Segunda República: qué pasó el 14 de abril de 1931». Barcelona, elPeriodico.

*(10) OLIVA, Xavier (2016): Ibídem.

*(11) LAMAS, Jorge (2009): «Vigo iza la bandera republicana». Vigo, La Voz de Galicia.

Bibliografia

Acadèmia Valenciana de la Llengua: Definició Efemèride en «Diccionari Normatiu Valencià». Disponible en línia en: http://www.avl.gva.es/lexicval/.

Nacions Unides: «International Day of Human Space Flight». Disponible en línia en: https://www.un.org/en/observances/human-spaceflight-day.

MOSKVITCH, Katia (4/4/2011): «Yuri Gagarin’s Klushino: Forgotten home of space legend». Moskva, BBC News. Disponible en línia en: https://www.bbc.com/news/science-environment-12875848.

okDiario (14/4/2020):« Efemérides del 14 de abril de 2020: ¿Qué pasó el 14 de abril?». Disponible en línia en: https://okdiario.com/curiosidades/que-paso-14-abril-5380122.

Gaceta de Madrid (6/9/1923): Pàgina III4, Núm. 259, Madrid. Disponible en línia en: https://www.boe.es/datos/pdfs/BOE/1923/259/A01114-01114.pdf.

LOZANO, Carles:«Elecciones Municipales 12 de abril de 1931». Disponible en línia en: http://www.historiaelectoral.com/e1931m.html.

Manifest d’acomiadament de Alfonso XIII: ABC nº8833, p.3. Madrid, 19 d’abril de 1931. Disponible en línia: https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19310417-3.html.

Oliva, Xavier (2016): « Segunda República: qué pasó el 14 de abril de 1931». Barcelona, elPeriodico. Disponible en línia en: https://www.elperiodico.com/es/politica/20160414/segunda-republica-espanola 14-abril-1931-5053122.

LAMAS, Jorge (2009): «Vigo iza la bandera republicana». Vigo, La Voz de Galicia. Disponible en línia en: https://www.lavozdegalicia.es/noticia/vigo/2009/04/08/vigo-iza-bandera

republicana/0003_7641030.htm.