Els nostres músics a l'estranger: per què?

Paula María, 21/11/2020

Segons podem veure a diferents mitjans de comunicació, la música és una de les indústries més afectades per la pandèmia. Tal i com ens conten fonts com Eldiario.es: la indústria musical està molt decebuda amb les mesures del govern, ja que “arriben tard i són insuficients”.

Però, els músics no solament s'han vist afectats ara per la Covid-19, sinó que sempre, amb un caràcter general, la indústria s’ha sentit desvaloritzada.

Per a comprovar-ho, i aprofitant que hui, 22 de novembre, és el Dia de la Música (Santa Cecília), he contactat amb tres persones que estan estudiant música a l’estranger i els he entrevistat, via Skype, entorn la seua formació, la raó per la qual s’han anat fora a estudiar l’instrument i el seu projecte de futur. A més, he contrastat la seua opinió amb dos fonts més: dos músics que estudien música a Espanya.

Aquestes tres persones són Pau Hernández Santamaría, Malena Benavent Gimeno i Guillem Vega González.

• Pau Hernández Santamaría

Trombó tenor. Estudia el segon any de Bachelor of Music en el Royal College of Music a Londres.

Ha estudiat prèviament en La Unió Musical de Catarroja, « banda que li ha permés desenvolupar el seu talent». A més, ha realitzat els 6 anys del grau mitjà en el Conservatori José Manuel Izquierdo de Catarroja.

Ha impartit classes amb Lindsay Shilling i Byron Fulcher (els seus professors actuals) i ha completat coneixements amb gent com Robert Holliday, Christopher Jones o Rubén Toribio.

Va elegir el Royal College of Music gràcies a què va anar a fer un curs a Anglaterra a l’estiu de 2018. Ahí, el primer trombó de l'orquestra European Youth Music Week li va plantejar fer les proves el pròxim desembre. Així, va rebre la beca Dolly Knowlrd Charitable Trust Scholar i ara es sent «molt orgullós d’estar on està».

• Malena Benavent Gimeno

Violí clàssic. Estudia el primer any de Bachelor of Music en el GuildHall School of Music and Drama.

Va estudiar prèviament en l’acadèmia Da Capo al Fine quan tenia uns 6-7 anys. Als 8 va entrar en el Conservatori José Manuel Izquierdo de Catarroja, on cursà el Grau Elemental i el Mitjà.

Ha realitzat diferents cursos, per exemple, a Astúries, València o un curs de violí jazz a Londres en l’escola on estudia ara. A més, ha pres classes particulars amb professors com Jordi Albelda o Oriol Saña i va viatjar a França amb l’orquestra OCA.

Malena va fer la prova a l’ESMUC de Barcelona, però es quedà sense plaça. «Mira per on, se m’ha obert una altra porta molt interessant».

• Guillem Vega González

Violoncel. Estudia el primer any de Le Diplôme National Supérieur Professionnel de Musicien (1r any de Bachelor of Music) en el Conservatoire National Supérieur de Musique et de Danse de París.

Als 7 anys va introduir-se en el món de la música. També va cursar el Grau Elemental i Mitjà al Conservatori José Manuel Izquierdo de Catarroja. A més, va rebre, des que va entrar al grau professional, classes particulars de violoncel. Ha realitzat el primer curs de Superior a Madrid.

Ha tocat en Portugal, Madrid, Santiago, Pontevedra, València, França, Lituània... i ha guanyat diversos concursos com el IX Concurs de Joves Promeses de Violoncel “Jaime Dobato Benavente” d’Alcañiz en 2018, entre altres.

Estudia al Conservatori de París perquè va conéixer el seu professor a un curs: «quan te’n vas fora busques el professor de primeres, i també una escola amb nivell».

Rere haver-los fet unes 20 preguntes, anem a focalitzar aquest article en les conclusions més clares que podem traure de les seues intervencions i opinions, basades les seues experiències personals. Deixen clar: «és la nostra opinió, no la realitat absoluta».

- Per què heu anat fora a estudiar?

Els tres músics contestaren coses paregudes:

«No es pot fer una carrera decent sense experiència en l’estranger, perquè Espanya no és on millor es forma un músic. No negue que hi haja bons músics, és clar que sí, però, baix el meu criteri, no hi ha la millor metodologia». (Pau Hernández).

«Sempre he volgut estudiar fora, música o qualsevol cosa, però fora segur. Tinc ganes de conéixer: conéixer cultures, gent, formes de viure» .«Considere que hi ha més oportunitats que a Espanya, eixa no era una opció si volia impulsar la meua carrera». (Malena Benavent).

«De primeres busques el professor i una escola amb nivell. Hi ha una diferència enorme respecte a la forma de funcionar. A Espanya hi ha llocs on es funciona bé, però no són la majoria».(Guillem Vega).

- Si dic “Espanya i música”: què vos ve al cap?

Ací els convidats van contestar a partir de la seua experiència a València, sobretot, però també havent tocat altres punts d’Espanya.

«En Espanya el conservatori és una organització i tu formes part d’ella. Ací tens atenció individualitzada i molt més de suport per part de l’Escola». (Guillem Vega).

A més, el violoncel·lista ens va fer un apunt prou interessant: «A França hi ha solament 2 conservatoris superiors, la qualitat se concentra. I a Espanya? Jo en conec uns quants». Tal i com ens va dir, Espanya té un nombre important de conservatoris professionals i superiors.

Ací vos deixem un mapa proporcionat per Aedom.org: https://www.aedom.org/actividades/168-mapa-de-conservatorios-superiores-de-musica-en-espana

Conservatoris superiors: morat

Conservatoris professionals: groc

«Espanya i música... conservatoris, pocs recursos, poques hores d’estudi de l’instrument, se centra molt en classes teòriques. Poca innovació, o siga, cànons establerts des de fa anys». «Ací, en Londres, el conservatori és un centre cultural en què col·laboren professionals i estudiants, és a dir, som tractats com a “mini-professionals”». (Malena Benavent).

«A Espanya hi ha moltes assignatures i això no et permet desenvolupar-te com a instrumentista. Te queda poc de temps per a dedicar-li per la càrrega lectiva que hi ha». (Pau Hernández).

- Si se centrem en les diferències: què vos ha sorprés?

«Vull destacar que els professors de conservatori d’ací estan posats en el dia a dia de la música i les orquestres, tens un contacte més directe amb eixe món. No crec que siga bo seguir amb l’ensenyança de fa 25 anys». (Pau Hernández).

«El suport als estudiants. Per exemple, ací tenim una oficina destinada als estudiants per a diferents atencions com la salut mental o prèstecs de material» «També hi ha un ambient més col·laboratiu, és com una escola de “mini produccions”, i amb molts més recursos que has d’aprofitar al màxim». (Malena Benavent).

«Ací destaca el suport de l’Escola i els professors, la implicació, no te perds, vas guiat. A més, hi ha més subvencions i existeix la idea del mecenes: el propi conservatori dona ajudes per a repartir en beques». (Guillem Vega). El violoncel·lista destacava també l’ajuda que rep per l’associació Talents et Violon’celles, que li presta l’instrument. «La qualitat educativa, el nivell, les oportunitats i el prestigi». Per últim, el cel·lista ens deia: « En Espanya has de demanar permís per a tocar, ací te paguen per fer-ho».

- I el pla d’estudis? Trobeu diferències?

Ens conta el trombonista, que al Royal College of Music treballen per projectes. A principi d’any et fan una prova i a partir d'eixa prova te col·loquen en uns projectes o altres durant el curs: «El resultat de la prova determina la quantitat i qualitat, sobretot, dels projectes del curs». «Ací és més realista, s’apropa més al món professional”. Ens diu: « t’escriuen un correu divendres i et diuen que a la setmana que ve tens concert. Els assajos comencen dilluns o dimarts. No tens tant de temps, és fer una setmana a tope, i més te val fer-ho bé si vols que te tornen a cridar».

«És cert que trobe a faltar estudiar coses com harmonia i anàlisi amb profunditat com es fa a Espanya. La tècnica és perfecta però la formació teòrica és més alta a Espanya». (Pau Hernández).

«Ací destaca la formació teòrica. El solfeig té molt de pes i se sap qui ha estudiat en França per la primera vista». Ens conta que tenen harmonia, cant, ritme, educació auditiva... i una assignatura concreta per a primera vista. A part, destaca el nivell instrumental. (Guillem Vega).

«A Espanya el temari molt estructurat, t’ho estudies i prou. Ací no hi ha un temari, prens apunts i a més, destaca que té assignatures molt crítiques que desenvolupen el pensament crític, no de memoritzar». (Malena Benavent). Ens explica que en la seua escola no s’avalua amb notes, sinó amb audicions i concerts a través d’informes: «Pots demanar la nota, però no te la donen de primeres perquè no representa el que volen fer».

Per exemple, la violinista va parlar d’una assignatura en concret: CPK (Creative and Performing Knowledge), on donen estètica i història de la música: «És una assignatura molt innovadora i actualitzada». « Vam començar el temari parlant de Black Lives Matter i feminisme: compositores negres oblidades per no seguir el cànon. Te fan pensar». «Jo destaque la figura de Florence Price».

En aquest punt li vaig preguntar si alguna vegada havia tocat una obra d’una compositora: «La veritat és que crec que no». A més, respecte a un treball que va haver de fer, va intentar parlar sobre alguna compositora violinista espanyola: «és molt fort, te poses a buscar i te’n adones que no en trobes cap».

- Ara bé, com veieu el vostre futur com a músics?

«El futur del músic és no saber, incertesa, hi ha molta competència». «M’agradaria ser músic d’orquestra o professor». (Pau Hernández)

«El meu objectiu és ser el millor músic possible i adquirir una formació completa. M’agradaria tindre una carrera solista, però també treballar en orquestres, recitals, cambra, inclús la docència em pareix prou satisfactòria». (Guillem Vega).

«Voldria fer música de cambra, orquestra també i pense que la docència és una bona opció, encara que no la primera. Una carrera de solista és massa». (Malena Benavent).

- Creieu que tornareu a Espanya?

«M’agradaria treballar en ma casa, en la meua terra, però la realitat és que em tocarà quedar-me fora un temps si vull menjar calent tots els dies». (Pau Hernández)

«És cert que si tens un currículum de l’estranger és més fàcil treballar a Espanya». (Malena Benavent). Açò ens ho diu perquè no es planteja estudiar a Espanya, sinó que voldria acabar els estudis fora: «El meu somni és fer un màster a Nova York. Sinó, en París o Viena, per exemple». No obstant, treballar sí que podria ser una opció.

«Voldria fer algun màster en Berlín o Paris, Espanya la descarte». El cel·lista ens conta que té la sensació que si estiguera en Espanya o hauria d’anar-se’n fora a fer alguna cosa, o fer oposicions.

- Voleu fer alguna recomanació per als lectors i lectores?

Pau Hernández ens fa dues recomanacions per separat:

En primer lloc, per al lector o lectora que no sap de música: “Quadres d’una Exposició” de Mossorgsky per a Orquestra. «És música descriptiva, molt atractiva per a gent que no té formació musical».

En segon lloc, per a qui sí que en sap: Alban Berg, segle XX, atonal. Sobretot, les Peces per a Orquestra i el Concert per a Violí.

A més, destaquem que té un podcast amb el seu amic músic David Antón: “Conocimientos musicales”, on analitzen obres: «Ja que la carrera no me dona aquest tipus de matèria, ho faig jo».

Guillem Vega ens recomana escoltar Schubert, el seu compositor preferit. I nosaltres us animem a escoltar la seua aparició a Ràdio Clàssica (RNE), al programa "Andante Con Moto":

https://www.rtve.es/alacarta/videos/andante-con-moto/guimmen-vega-actuacion/5532734/

Finalment, la violinista Malena Benavent ens diu el seu lema: «Passeu-ho bé », tal com li diu el seu professor, i «escolteu molta música: aneu a concerts, participeu en aquest món perquè t’ho passes molt bé».

- Conclusions

Altres idees destacables de les entrevistes són algunes com aquestes:

«L’escola és molt inclusiva en tots els sentits. A més, som quasi totes dones en l’orquestra, però, quantes arribarem a una gran orquestra d’ací uns anys? Ja ho vorem». (Malena Benavent). Ací destaca la desigualtat de gènere que ella preveu o veu, directament, en aquesta indústria, igual que en la majoria.

«Ací sent que val la pena estudiar música. S’entén al músic com al veterinari o electricista, a Espanya pareixes de segona». (Guillem Vega).

«La música és el que em fa alçar-me del llit cada dia, no estic ací per a tindre molts diners en un futur». (Pau Hernández).

Finalment, anomenem a Joan Alòs, pianista que estudia en el Conservatori Superior de Castelló, que ens ha ajudat a contrastar un poc algunes idees.

Ell ens diu que l’organització del seu conservatori es pot millorar, però que no és una cosa que li preocupe excessivament. A més, conta que sí que és un problema el fet que el superior solament estiga pel matí, ja que per la vesprada és mitjà i això impedeix que puga quedar-se a estudiar per les vesprades al conservatori i estudiar amb un piano de cua.

Tot açò diu que es compensa amb el nivell dels professors, ja que, encara que és conscient que a nivell europeu poden tindre millors professors o un nivell superior, els que té també han estudiat fora i, per tant, tenen un nivell pianístic molt alt: «Fàcilment aquest és el millor departament pianístic de València».

A més, Alòs volia destacar que totes les assignatures teòriques que dona complementen a la pràctica. «A dia de hui si no tens la capacitat de defensar-te davant d’un tribunal o dir alguna característica de l’autor o de l’obra, l’ensenyament se queda pobre. El més interessant és, a part de saber tocar, conéixer dades i informació que complementen». Ens diu que hi ha una part més bé «científica», i no vol que la gent es quede amb la idea que la formació d’un músic és pobra, sinó al contrari: «la gent se pensa que ser músic és emborratxar-se i poc més».

Això ja ens ho havien dit Pau Hernández, Malena Benavent i Guillem Vega: «hem de desmitificar la música clàssica. No és una música elitista: ni has de tenir una gran formació per a valorar-la, ni molts diners per a gaudir-la».

I vosaltres, lectors i lectores: què en penseu? Escolteu música? Esperem els vostres comentaris i aportacions.

Bibliografia:

El Diario. (2020, 5 mayo). La industria musical, «muy decepcionada» con las medidas del Gobierno. ElDiario.es. https://www.eldiario.es/cultura/industria-musical-decepcionada-medidas-gobierno_1_6003424.html

Noticias | AMPE. (2020). Ampemusicos. https://ampemusicos.com/noticias/